CCOO de Catalunya ofereix suport als treballadors i treballadores afectats per les sentències europees que equiparen les indemnitzacions per acomiadament entre temporals i fixos

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat sentències tenint en compte l’Acord marc sobre el treball de durada determinada, subscrit per la Confederació Europea de Sindicats amb les organitzacions empresarials europees i incorporat a la Directiva 1999/70, que inclou la indemnització per finalització de contracte en les condicions de treball.

El TJUE considera que la legislació espanyola és discriminatòria amb els treballadors i treballadores temporals, ja que no té en compte la condició del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació. En efecte, la legislació espanyola no reconeix una indemnització equivalent a la dels treballadors i treballadores per l’extinció de la seva relació laboral. El tribunal europeu dicta que s’ha de reconèixer a les persones amb contractes temporals una indemnització equivalent a la que està establerta per a l’acomiadament per causes objectives, és a dir, 20 dies per any de servei amb un límit de 12 mensualitats.

Aquestes sentències tenen enormes repercussions en el sentit que generen efectes directes en les persones que cessen per tenir un contracte temporal, ja que els reconeixen una indemnització en finalitzar el seu contracte de treball.

El dret de la Unió Europea s’oposa a una normativa nacional que denegui qualsevol indemnització per finalització de contracte.

A quins contractes temporals de l’àmbit privat i de l’Administració pública afecta?

En l’àmbit laboral de l’empresa privada, la doctrina pot aplicar-se a:

– Tots els contractes temporals d’interinitat, formació, obra i servei, i eventuals.

– Als contractes extingits abans del 14 de setembre del 2016, que poden reclamar la indemnització de 20 dies per any o la diferència entre la de 12 dies i la de 20 dies prescrita (art. 59.1 de l’Estatut dels treballadors).

Alerta: només poden reclamar les persones amb contractes extingits després del 14 de setembre del 2015 (1 any)

I a l’Administració pública?

En l’àmbit de les administracions públiques i el personal funcionari, afecta totes les persones que tinguin un nomenament d’interinitat, un contracte de durada determinada i els indefinits no fixos.

El termini de prescripció per a les pesones amb nomenament de funcionari o estatutari conforme a l’article 25 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, és de 4 anys.

Alerta: en els casos en què existeixi frau en la contractació, aquesta norma no és aplicable. S’haurà de reclamar que el contracte és fix i, en cas de cessament, interposar una demanda per acomiadament (en què la indemnització és major).

CCOO t’ajuda a reclamar

CCOO promou les accions judicials necessàries per assegurar el pagament de les diferències econòmiques a la totalitat de treballadors i treballadores temporals que han vist extingit el seu contracte en l’últim any.

Per aquest motiu, CCOO ha iniciat una campanya per oferir reclamació judicial a través dels seus serveis jurídics a totes les persones afectades per la sentència. En aquest sentit, s’ha posat en marxa una bústia electrònica a la qual es podran dirigir les persones afectades i que desitgin fer la reclamació judicial corresponent.

La bústia és: reclamaciotemporals@ccoo.cat

Defensa els teus drets, reclama la teva indemnització!

Resum Mesa Sectorial de Sanitat 2 d’octubre

La Mesa Sectorial tenia un únic punt de l’ordre del dia que és: afectació a la jornada anual del personal estatutari del 6è dia d’assumptes personals (article 48 k de l’EBEP), modificat pel RD-Llei 10/2015, d’11 de setembre, pel qual es concedeixen crèdits extraordinaris i suplements de crèdit en el pressupost de l’Estat i s’adopten altres mesures en matèria d’ocupació pública i d’estímul a l’economia.

Sobre aquest punt, l’ICS ens presenta una proposta d’Instrucció on diu que en base allò publicat pel BOE la jornada anual efectiva de treball de l’ICS passarà a ser:

1643 hores dia
1473 hores nit

CCOO ens hem oposat rotundament al càlcul que l’ICS fa de la jornada, ja que si bé és cert que a 11 de setembre es publica al BOE la modificació de l’EBEP pel que fa al 6è dia d’assumptes personals, també a data 18 de setembre es publica un altre BOE que regula la jornada anual del personal al servei de les Administracions Públiques (Resolució de 16 de setembre de 2015, d ela Secretaria de l’Estat d’Adm.Públiques, per la que es modifica la de 28 de desembre de 2012, per la que es dicten instruccions sobre jornada i horaris de treball del personal al servei de l’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics). I és en aquesta Resolució on diu expressament que la jornada és de 37½ hores setmanals, en còmput anual equivalen a 1642 hores.

Per tant, CCOO considerem que la Instrucció de l’ICS NO es pot aprovar ja que parteix d’una premissa falsa, i és que la jornada era de 1664, quan tenim una nova regulació al respecte i és de 1642. A partir d’aquí s’han de restar els permisos per assumptes propis o qualsevol altre tipus de permís.

I en torn obert de paraules CCOO hem demanat:

• el retorn de la paga anunciat pel Govern Central, i dels dies addicionals per antiguitat, vacances…
• properes reunions del PORH (Pla d’Ordenació de RRHH)
• properes reunions per acabar l’elaboració del Pla d’Igualtat de l’ICS.
• El trasllat de les oposicions a Gener 2016 per tal de poder convocar totes les places vacants i no les 340. I quina previsió tenen per a la promoció interna.
• Que s’iniciï les reunions del Grup de Treball de Mobilitat Voluntària.

L’ICS ens respon: properament i en breu rebrem convocatòria de totes aquestes reunions. Pel que fa a la promoció interna, la idea seria fer-les un cop finalitzat el torn lliure (seria una convocatòria exclusivament per aquesta via). I pel que fa a la paga i als dies addicionals hem d’esperar a la convocatòria de la Mesa General de la Funció Pública.

EN RESUM :

El nou director gerent de l’ICS no vol complir la llei

El nou director gerent de l’Institut Català de la Salut s’ha estrenat demanant al Ministeri de Sanitat que dicti una norma amb rang de llei que serveixi per tapar la il·legalitat que està cometent l’ICS des de l’1 de gener.

En començar 2014 tot el personal de contingent i zona havia d’estar integrat en el sistema de prestació de serveis i retribucions establert a l’Estatut marc, però una resolució de l’anterior director gerent, flagrantment il·legal, ho va impedir. Ara, el nou director gerent demana una llei a mida que permeti que més de 600 metges i practicants continuïn treballant 2,5 hores diàries i legalitzi la il·legalitat en què està incorrent el Govern de la Generalitat que està pagant unes retribucions mitjançant un sistema que està expressament i taxativament derogat pel Reial decret llei 16/2012.

CCOO denunciem que el Govern de la Generalitat ha optat per aplicar polítiques de retallades en la sanitat pública que han empitjorat la qualitat de l’atenció sanitària.

 Aquestes retallades han significat una disminució dràstica del personal assistencial: en serveis on havia quatre infermeres ara es pretén que es doni la mateixa assistència amb dues.

El Govern també ha aplicat amb escreix les mesures que empitjoraven les condicions laborals del personal de l’ICS: increment de jornada, supressió de pagues… L’adopció d’aquestes mesures ha estat una opció política, però hi havia altres possibilitats. Sorprenentment, quan s’aprova una llei, amb un redactat clar que no admet interpretacions, que obliga a integrar 600 professionals que treballen 2,5 hores diàries en el sistema previst en l’Estatut marc (37,5 hores setmanals), el Govern de les retallades decideix incomplir la llei i mantenir el pagament d’unes retribucions que estan expressament suprimides. En aquest cas, aplicar la llei podria tenir, sense cost, un efecte similar a la contractació directa de 300 professionals mèdics o infermers.

Per què el Govern aplica amb delectació retallades a la majoria de treballadors de l’ICS i incompleix de manera flagrant la llei per protegir a altres i mantenir una situació anacrònica? Qui són?