Mig centenar d’organitzacions professionals, socials i sindicals s’uneixen en defensa de l’atenció primària i exigeixen presencialitat per fer front a les desigualtats

Aquestes organitzacions defensen que l’atenció primària no ha d’incrementar les desigualtats sociosanitàries, sinó, per contra, facilitar l’accés dels pacients, posant a la seva disposició el professional que més s’adeqüi al seu problema de salut i amb la forma de contacte més ràpida i resolutiva. Algunes administracions han aprofitat la manera d’afrontar la pandèmia per organitzar la demanda amb menys activitat presencial i més activitat telemàtica: telèfon, telemedicina, correu electrònic, etc.

De no gestionar-se adequadament el canvi, les conseqüències podrien ser nefastes per a la població més pobra, de més edat i la més necessitada, perquè és la menys “digitalitzada”, així com per a l’atenció dels processos aguts sobrevinguts (càncer, per exemple). L’actual model assistencial imposat per la pandèmia ha entorpit la visibilitat d’aquestes patologies que augmenten en clau de desigualtat: la població més pobra és la més perjudicada.

Entre les mesures que proposen aquestes organitzacions destaquen les següents:

1. Recuperar el que s’ha retallat en els últims anys, incrementant el pressupost (fins al 25 % del total), així com invertir de manera clara en el capítol 1 (recursos humans) i oferir ocupació pública estable i de qualitat, estabilitzant les plantilles mitjançant la convocatòria d’ofertes d’ocupació pública (OPE) amb la suficient periodicitat.

2. Eliminar les traves d’accés a proves diagnòstiques i terapèutiques i incorporar una cartera de serveis òptima i homogènia a totes les comunitats autònomes, de manera que l’atenció primària tingui accés a un catàleg complet de proves diagnòstiques en les mateixes condicions que la resta de les especialitats.

3. Garantir uns centres de salut oberts, accessibles, pròxims a tota la població i sense llistes d’espera.

4. Donar prioritat a les consultes presencials. Les consultes telefòniques i telemàtiques han de tenir un paper no discriminatori per a persones grans o amb dificultats per manejar les noves tecnologies.

5. Incrementar significativament, a més de metges de família i pediatres la infermeria comunitària i incorporar nous  professionals als equips, ara només accessibles per derivació externa, i amb importants demores, la qual cosa ocasiona fugides de pacients cosa que afavoreix la sanitat privada. Hem de fomentar un model format per equips multiprofessionals amb integració real i orientació comunitària.

6.Adequar les plantilles als centres de salut, dimensionant-les no sols sobre la base del nombre de targetes sanitàries i grau de dispersió. També s’ha d’incorporar  els nous professionals a la plantilla de manera estable.

7. Incrementar el personal de les unitats administratives, formant-lo i capacitant-lo en la resolució de temes sanitaris. Aquest tipus de mesures permetran desenvolupar un model organitzatiu multidisciplinari real a l’atenció primària i portar al màxim nivell de competència cada perfil professional d’acord amb els principis de subsidiarietat. Per a això, cal modificar la legislació actual i així reorganitzar les competències de cadascun dels actors (medicina, infermeria, personal d’admissió), conforme a principis cost-efectius.

8. Desenvolupar l’orientació comunitària en els centres de salut. L’orientació cap a la medicalització de la societat i la configuració actual dels equips comporta que l’atenció primària a vegades estigui mancada de la capacitat per desenvolupar determinats rols. Es fa necessari treballar amb els agents socials (associacions veïnals, ajuntaments, etc.) i aprendre a col·laborar amb ells en xarxa per, per exemple, millorar l’atenció sociosanitària a persones grans i altres grups vulnerables.

9. Millorar la relació amb l’àmbit hospitalari, potenciar els processos assistencials com a base de l’atenció de salut, coordinats des de l’atenció primària, incrementant la seva capacitat resolutiva.

10. Transformar les àrees de salut perquè es converteixin en l’espai per a la integració de totes les actuacions i activitats de salut. La població assignada a un centre de salut ha de fer-se sobre la base d’una distribució territorial en zones bàsiques de salut, la qual cosa garanteix l’equitat i afavoreix la incorporació i integració d’altres valors: comunitaris, culturals, educatius… I és que la proximitat a les persones possibilita el treball amb la comunitat.

11. Garantir la participació i l’apoderament dels ciutadans per a la promoció de salut i la millora dels serveis sanitaris.

12. S’ha de dotar l’atenció primària dels recursos necessaris i suficients per realitzar activitats formatives, docents i de recerca per aconseguir nivells d’excel·lència.

Veure Manifest

CCOO reitera i denuncia un cop més que l’origen del col·lapse a les urgències són les retallades en salut

 

Un any més, veiem com, amb l’arribada de la grip, els professionals de la salut i els usuaris estan patint l’efecte del col·lapse als serveis d’urgències, tant dels hospitals com dels Centres d’Atenció Primària.

A títol d’exemple, es donen casos en què es truca per demanar hora al metge de capçalera i es programa la visita a 25 dies vista. Evidentment, això fa que l’usuari acudeixi als serveis d’urgències. I d’aquí que hi hagi pacients en els passadissos, amb més de 4 dies en espera d’un llit, a llocs com l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.

Es tracta d’una situació generalitzada i cíclica, que, any rere any, a la temporada de grip, s’agreuja, però aquesta no és la causa principal. Des de CCOO considerem que l’origen es troba en la no reversió de les retallades en salut que patim des de l’any 2012, amb molts menys professionals que hi treballen, llits tancats i pitjors condicions laborals, tant al sector públic com al sector privat.

A més, el nou Pla nacional d’urgències de Catalunya (PLANUC), que el Departament de Salut va llançar l’any passat, no està donant bons resultats a causa de la manca de pressupost.

Tot plegat fa que la situació dels nostres hospitals i Centres d’Atenció Primària de tot Catalunya esdevingui insostenible, i s’han viscut i es viuen, a dia d’avui, moments d’extrema angoixa per part dels professionals de la salut, ja que no poden donar un servei no només amb la qualitat que caldria, sinó fins i tot amb la dignitat que tot usuari es mereix.