CCOO presenta al•legacions al projecte de Consorci Sistema Integral de Salut de Lleida

Aquest matí CCOO de les Terres de Lleida ha presentat les al·legacions contra el consorci SIS Lleida.

Durant tot aquest període hem mostrat no només la nostra opinió contrària a un model que obre l’entrada de capital privat en la gestió de part del sector sanitari públic, sinó que també hem mostrat la nostra preocupació per la previsió de l’adscripció del conjunt de les persones treballadores que es veurien afectats, donada la seva diferent procedència i règim jurídic que regula les condicions laborals, al nou SIS de Lleida.

El passat 19 de març de 2015 el Ple del Parlament de Catalunya, va aprovar una moció (190/X del Parlament de Catalunya, sobre la situació de la sanitat) on, entre altres qüestions, es va aprovar instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a aturar el procés de creació del Consorci de Lleida.

Atesa aquesta moció CCOO, el 23 de març de 2015, mitjançant un comunicat de premsa, ja va manifestar no solament la seva satisfacció per l’acord pres, sinó que també vam apuntar com a millor opció la integració de tots els recursos sanitaris públics del territori a l’ Institut Català de la Salut, entitat que té un fort control administratiu, ja que l’opció que se’ns presenta respon més a polítiques sanitàries de tall mercantilista i no assistencial.

CCOO denunciem, en les nostres al·legacions, que no hi ha hagut cap reunió informativa ni negociació amb la representació dels treballadors i treballadores, ni de l’HUAV ni de GSS, especialment a GSS que serà l’empresa que es disoldrà per la creació del SIS.

També exposem que el Sistema Sanitari Català ha de ser equitatiu, d’accés universal i gratuït, i que en cap cas, el model de gestió triat, consorci, pot ser un via d’entrada de capital privat o externalització de serveis o de convenis de col·laboració amb empreses que tinguin afany de lucre.

Pot consultar les esmenes de CCOO en el següent enllaç al·legacions CCOO al SIS Lleida

Font: CCOO Hospital Sta. Maria

Les lliçons d’un debat. Article d’opinió a “El País”

El debat sobre la sanitat pública emès per TV3 el passat dijous, malgrat totes les crítiques rebudes, va tenir una gran virtut: en només hora i mitja va mostrar amb tota la seva cruesa els problemes que aguaiten al sistema. Les que segueixen són set lliçons que es poden treure del programa:

1.- L’autocomplaença. Els responsables sanitaris porten dècades instal·lats en l’autocomplaença. Es aplaudeixen i es feliciten per un model de el futur depenen. Ho fan sense rubor i en directe davant els ulls dels qui pateixen llistes d’espera eternes, passadissos abarrotats i retallades en el seu salari. El lema, sense aportar una sola dada, és que “Catalunya té la millor sanitat d’Europa” i el que no ho entengui ha de ser un demagog o un ignorant. No importa que un treballador autònom expliqui que el seu hospital -el de Palamós- li ajorna un any l’operació pel sistema públic mentre li obre la porta del quiròfan demà mateix si paga el que “costa un cotxe”. La culpa, en realitat, és del propi pacient per no saber reclamar a la finestreta que toca. I si s’indignen ja ho saben: a Grècia estan pitjor

2.- La ‘sociovergència’. Boi Ruiz i Marina Geli fan broma i es fan l’ullet. Han estat els consellers de Salut dels últims 12 anys, un per CiU i l’altra pel PSC. Dos partits anomenats (fins ara) a rellevar en el poder i, per tant, a marcar en una ferotge oposició. Però presumeixen d’haver fet just el contrari. I si no hi ha oposició, hi ha complicitat i repartiment de prebendes. El PSC viu des de fa un temps -per fi, encara que potser ja sigui tard- canvis interns en els que guanyen força els que volen plantar cara a les privatitzacions, l’opacitat i la sanitat entesa com una cadena de muntatge. El canvi coincideix amb l’acostament de Geli a ERC, el nou gran partit de l’esquerra. La història, de vegades, tendeix a repetir-se.

3.- El Col·legi de Metges al rescat. Boi Ruiz balbuceja en un plató sense gairebé veus crítiques. Però aquí hi ha el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós -exdiputado de CiU- per tirar-li un cable. L’anècdota mostra el paper d’una institució convertida en crossa del poder mentre fa créixer la seva holding em presarial (SICAV incloses). Les comparacions són odioses, però a Madrid van ser els metges els que van frenar les privatitzacions del PP.

4.- Infermeres excloses. El paper clau de la infermeria (i els auxiliars) en la sanitat va tenir escassa presència en el debat i va patir un lleig truc televisiu: una declaració gravada que va ser despatxada, sense dret a rèplica, per un displicent Boi Ruiz . La intervenció de la (subvencionada) representant dels usuaris va ser tan irrellevant com el seu paper en defensa dels pacients en temps de retallades.

5 .- La corrupció. Seria un error dir que la corrupció és el primer problema de la sanitat. Però haver ignorat engrandeix la sospita que després de les portes giratòries s’amaguen armaris plens de cadàvers.Dos dels tres últims directors del CatSalut estan prop de ser jutjats per greus delictes. A Carles Manté el va nomenar Marina Geli. A Josep Prat el va recuperar Boi Ruiz per trossejar l’ICS. Sense oposició tampoc hi ha exigència de responsabilitats.

6.- L’escenari. Muntar avui un debat sobre la sanitat només amb poders establerts i gairebé sense veus crítiques revela moltes coses. No s’ha aconseguit imposar el missatge hegemònic sense teixir durant anys una vasta xarxa de complicitats. Els encomiables esforços d’Ariadna Oltra per posar ordre en el desgavell estaven abocats al fracàs. El programa estava viciat d’origen. Qui va fer la llista d’assistents va demostrar tal ignorància sobre la situació de la sanitat que el debat -o l’malintencionat exercici de propaganda- acabar per convertir-se en un bumerang.

7.- La fi dels eufemismes. Des despatxos i escoles de negocis, els dirigents del sistema han escrit un relat trufat d’eufemismes. Fins que pacients i treballadors han començat a patir els seus efectes. La sanitat ja no serà més la bassa d’oli que va ser. Associacions i entitats fan bullir el carrer i els centres de treball. Hi ha nous partits i els vells es renoven. La omertà que va tapar el cas Crespo seria avui inconcebible. La sanitat pública ha passat a ser un noble camp de batalla en què es lluita per la salut de tots els ciutadans.

Font: Oriol Güell,  El País Catalunya

Conclusions de CCOO: taula rodona sobre el Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus

CCOO agraeix al conjunt dels treballadors l’assistència a la taula rodona sobre el Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus.

D’aquest debat CCOO extreu les següents conclusions:

1. Estem d’acord a que els recursos es gestionin des del territori.
2. Ens oposem a la figura jurídica del consorci perquè no aporta la flexibilitat que des de la Direcció Territorial es defensa. Com va quedar clar i aquest sindicat ja havia manifestat anteriorment, la millor opció és integrar GSS a l’ICS i gestionar el pressupost des de Lleida desenvolupant la llei de l’ICS.
3. CCOO creu que fugir de la fórmula anterior pot perjudicar als treballador de l’ICS, perdent els seus drets de trasllats a altres centres de l’ICS i altres drets futurs que es poguessin establir per al personal de l’ICS.
4. La creació del consorci i la pèrdua de pes específic de l’ICS dins el consorci, pot suposar en un futur un canvi de model sanitari.
5. CCOO reconeix les 38.575 signatures que la Marea Blanca de Lleida ha recollit i exigeix que es dugui a terme una consulta al conjunt de la ciutadania sobre el model sanitari que es vol a Lleida.

Font: ccoohospitalsantamaria.wordpress.com

Un informe revela irregularitats a la cúpula del Consorci Sanitari Integral

La Sindicatura de Comptes detecta indemnitzacions no justificades i retallades salarials atenuades a alts directius.

Us donem a conèixer la notícia publicada en el diari Triangle:

Un informe de la Sindicatura de Comptes revela un seguit d’irregularitats en els contractes d’alts directius del Consorci Sanitari Integral (CSI), entitat pública que gestiona catorze centres d’assistència sanitària, entre ells tres hospitals.

La fiscalització al CSI fa nou observacions relatives “al pagament de determinats conceptes retributius no previstos en el conveni o no degudament justificats, a l’aplicació de la reducció salarial prevista en el Decret llei 3/2010 al personal directiu, a la indemnització satisfeta a un alt càrrec i al canvi de contractes d’alta direcció a contractes laborals sense que es donessin els supòsits per aquesta modificació”.

A més, la Sindicatura detecta “un incompliment de la llei d’incompatibilitats per la contractació de diferents serveis professionals a personal del Consorci, directament o a través de societats de professionals.”.

L’informe exposa que al CSI es van efectuar menys retallades salarials als alts càrrecs que les previstes pel Decret llei 3/2010: els havien de retallar un 8% i els van retallar un 5%. El canvi de règim laboral decidit per la direcció del CSI, segons la Seguretat Social, no va anar acompanyat d’un canvi de funcions ni de salari. Així doncs, no els corresponia l’aplicació del conveni col·lectiu, sinó la del conveni d’alta direcció, com marca la normativa dels empleats públics amb relació a qui desenvolupa tasques directives.

Segons la Sindicatura, també van ser inadequades, entre altres, les indemnitzacions a Josep Fité, qui fou conseller delegat del CSI fins al 2010, i a Santiago Nofuentes, exdirector general que fou destituït.

CCOO de Lleida torna al parlament per parlar del consorci sanitari

La setmana passada, una representació del Sindicat Intercomarcal de Sanitat de les Terres de Lleida varem anar al Parlament.

Varem parlar amb diversos diputats representants de l’arc parlamentari (ERC, PSC i ICV) sobre el tema del Consorci Sanitari de Lleida. Val a dir que aquesta vegada hi ha un gran nombre de diputats i dels diferents grups parlamentaris que estan molt preocupats pel model sanitari que es vol desenvolupar a Lleida.

Creim fermament que la millor solució seria integrar GSS (Hospital de Santa Maria i Hospital del Pallars) a l’ICS, empresa que és pública i pot admetre personal laboral. Amb un model de pressupost territorialitzat a la regió sanitària de Lleida que garanteixi la no entrada de capital privat (sense ànim de lucre).

Es votava una amplia moció presentada pel grup polític Ciutadans i que va acceptar transaccions dels diversos grups polítics.

Els dos punts que feien referència a Lleida exposaven el següent:

2. Garantir la continuïtat de l’ICS com a entitat íntegrament pública, subjecte al control i gestió administratives, dotant-lo del pressupost suficient i necessari per garantir i mantenir l’activitat assistencial a la que està legalment obligat com a servei públic de salut. Així com garantir un finançament públic en salut su­ficient, fent convergir el nivell de despesa amb la dels països amb un PIB/càpita i sistema sanitari similar i destinar una dotació pressupostaria que permeti garantir la sostenibilitat d’un sistema català de salut, íntegrament públic i de qualitat, assolint un nivell de despesa per càpita en salut equiparable al que tenen el països del nostre entorn. 

Resultat: Aprovat.

Tothom a favor menys CUP (abstenció)

2.1.  Sotmetre a debat i aprovació en seu parlamentària els processos de reforma del sistema públic que s’han engegat des del Departament de Salut i en els quals intervé l’ICS.

Resultat: Rebutjat. 

SI – ERC, ICV-EUiA, C’s

NO –CIU

ABSTENCIÓ – PSC, PP i CUP

A continuació pots visualitzar la presentació de la Moció i la posició dels diversos grups polítics:

Presentació.

Intervinent: I. Sra. Carme Pérez Martínez (Membre) | Grup Parlamentari de Ciutadans

Esmenes, torn a favor.

Intervinent: I. Sra. Marta Ribas Frías (Membre) | Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa

Esmenes, torn a favor.

Intervinent: I. Sra. Núria Segú Ferré (Membre) | Grup Parlamentari Socialista

Esmenes, torn a favor.

Intervinent: I. Sra. Violant Cervera i Gòdia (Membre) | Grup Parlamentari de Convergència i Unió

Esmenes, torn a favor.

Intervinent: I. Sra. Alba Vergés i Bosch (Membre) | Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya

Posició del grup.

Intervinent: I. Sr. Jordi Roca Mas (Membre) | Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Posició del grup.

Intervinent: Sra. Isabel Vallet Sànchez (Membre) | Grup Mixt

Posició del grup sobre les esmenes.

Intervinent: I. Sra. Carme Pérez Martínez (Membre) | Grup Parlamentari de Ciutadans

Votació separada.

Intervinent: I. Sr. Jordi Turull i Negre (Membre) | Grup Parlamentari de Convergència i Unió

Per al·lusions.

Intervinent: I. Sra. Marta Ribas Frías (Membre) | Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa

Per aclariments.

Intervinent: I. Sra. Alba Vergés i Bosch (Membre) | Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.

Votació.