SALUT LABORAL:

PROCEDIMENT EN LA PREVENCIÓ DE RISCOS  EN LA SALUT

2equip_sanitat_ccoo_3

La seguretat al treball és la disciplina que té com a objectiu principal prevenir els accidents laborals en què es produeix un contacte directe entre l’agent material, sigui un equip de treball, un producte, una substància o bé una energia, i el treballador, amb unes conseqüències habitualment, però no exclusivament, traumàtiques (cremades, ferides, contusions, fractures, amputacions…

La prevenció és el conjunt d’activitats o mesures adoptades en totes les fases d’activitat de l’empresa amb la finalitat d’evitar o disminuir els riscos derivats del treball, tal com la defineix la Llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. L’organització de l’activitat preventiva és sempre obligatòria per a l’empresari que tingui treballadors contractats. Existeixen diferents possibilitats per dur-la a terme:

  • Assumint personalment l’activitat preventiva.
  • Designant un o diversos treballadors per dur-la a terme.
  • Constituint un servei de prevenció propi (o mancomunat).
  • Concertant-la amb un servei de prevenció aliè (SPA).

Cal tenir present que aquestes opcions no són excloents. Així, és perfectament possible i relativament habitual a la pràctica que l’empresari assumeixi una part de les activitats preventives i la resta les encarregui a un servei de prevenció aliè, o que una part de les activitats preventives es cobreixin a través de treballadors designats i la resta mitjançant un servei de prevenció aliè.

L’acció preventiva té com a objectiu primordial desenvolupar una cultura de prevenció en el conjunt de l’empresa. Segons l’article 15 de l’LPRL, l’AP ha de desenvolupar-se d’acord amb els principis generals següents:

  • Evitar els riscos.
  • Avaluar els riscos que no es poden evitar.
  • Combatre els riscos en el seu origen.
  • Adaptar la feina a la persona.
  • Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
  • Planificar la prevenció.
  • Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti.
  • Avantposar les mesures de protecció col·lectiva a les individuals.
  • Facilitar les degudes informacions i instruccions als treballadors.

La participació dels treballadors:

Un dels drets que recull la Llei de prevenció de riscos laborals és el de la participació dels treballadors pel que fa a la prevenció de riscos laborals i, per tant, en qüestions relacionades amb la seguretat i salut a l’empresa. Hi ha una sèrie d’òrgans per mitjà dels quals es canalitza aquesta participació i que definim a continuació.

Delegats de prevenció

Els òrgans de representació col·lectiva són els delegats de prevenció i el comitè de seguretat i salut. Els delegats de prevenció són els representants dels treballadors amb funcions específiques en matèria de prevenció de riscos en el treball. Els delegats de prevenció col·laboren amb la direcció de l’empresa a millorar l’acció preventiva, duen a terme funcions de promoció i foment de l’observança de la normativa sobre seguretat, salut i condicions de treball, i fan tasques de vigilància i control relacionades amb la prevenció de riscos laborals.

RISCOS LABORALS:

1- SEGURETAT

2- HIGIÈNICS                                              

3- ERGONÒMICS

4- PSICOSOCIALS

L’ICS te uns procediments d’aplicació per cada risc. Aquests procediments es poden trobar a la web de Intranet ( web lleida) , però només es pot accedir des de els ordenadors de l’ics.

INCIDENT DE TREBALL

Incident de treball es el succés anormal , no volgut ni desitjat, que es presenta de manera brusca, imprevista o inesperada, i que interromp o dificulta la continuïtat normal del treball sense causa danys a les persones.

ACCIDENT DE TREBALL

Accident de treball (AT) (article 156 del Reial decret legislatiu 8/2015)

1- S’entén per accident de treball tota lesió corporal que el treballador/a pateixi com a conseqüència del treball que executi per compte d’altri. (*)

2– Es consideraran accidents de treball:

– Els accidents que pateixi el treballador/a a l’anada o a la tornada del lloc de treball (accidents in itinere).

– Els accidents que pateixi el treballador/a amb ocasió o com a conseqüència de l’acompliment de càrrecs electes de caràcter sindical així com els que tenen lloc a l’anada o a la tornada del lloc on s’exerceixen les funcions pròpies d’aquests càrrecs.

– Els que tenen lloc amb ocasió o per conseqüència de tasques que tot i ser diferents de les de la seva categoria professional, executi el treballador/a en compliment de les ordres de l’empresari/ària o espontàniament en interès del bon funcionament de l’empresa.

– Els que tenen lloc en actes de salvament i en altres de naturalesa anàloga, quan, uns i altres, tinguin connexió amb el treball.

– Les malalties, no incloses com a malalties professionals, que el treballador pugui contraure amb motiu de la realització del seu treball sempre que es provi que la malaltia es va produir per l’execució d’aquest treball.

– Les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador/a que s’agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident.

– Les conseqüències de l’accident que resultin modificades en la seva naturalesa, duració, gravetat o terminació, per malalties intercurrents, que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l’accident mateix o que tinguin el seu origen en afeccions adquirides en el nou mitjà en què s’ha situat el pacient per a la seva curació.

3– Es presumeix, si no hi ha prova en contra, que són constitutives d’accident de treball les lesions que pateixi el treballador/a durant el temps i el lloc de treball.

4– No obstant el que estableixen els apartats anteriors, no tindran la consideració d’accident de treball:

– Els accidents que tenen lloc degut a força major estranya al treball.

– Els accidents que siguin deguts a dol o imprudència temerària del treballador accidentat.

5– No impedirà la qualificació d’accident de treball algun dels fets següents:

– La imprudència professional que és conseqüència de l’exercici habitual d’un treball i que derivi de la confiança que aquest inspira al treballador/a.

– La concurrència de culpabilitat civil o criminal de l’empresari, d’un company de treball de la persona accidentada o d’un tercer, a no ser que no tingui cap relació amb el treball.

S’estableix l’obligació de comunicar a l’autoritat laboral els accidents de treball amb baixa.
S’estableix l’obligació de comunicar a l’autoritat laboral la relació d’accidents de treball sense baixa mèdica.
S’estableix l’obligació de comunicar a l’autoritat laboral la relació d’altes o defuncions.
S’estableix l’obligació de comunicar a l’autoritat laboral la comunicació urgent d’accidents de treball.

MALALTIA PROFESSIONAL.

La Llei General de la Seguretat Social, en l’article 116, defineix la malaltia professional com la que contreu el treballador o la treballadora com a conseqüència del treball que executa per compte d’altri, en les activitats que s’especifiquen en el quadre aprovat i que estigui provocada per l’acció dels elements o substàncies que s’indiquen al quadre per a cada malaltia (article 116 del Reial decret legislatiu 1/1994).

Al novembre del 2006 es va publicar el quadre vigent de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social que recull i codifica totes les malalties professionals i els corresponents agents causals. Així mateix reconeix un llistat de malalties que el seu origen professional se sospita i es podrien incloure al llistat definitiu en un futur (annex 1 del Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre).

La qualificació de les malalties com a professionals correspon a l’entitat gestora respectiva (INSS, ISM) sense perjudici de que puguin ser tramitades com a tals per part de la mútua que hagi assumit la cobertura de les contingències professionals.

S’estableix l’obligació de comunicar les malalties professionals a la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social. Aquesta obligació recau en l’entitat gestora o en la mútua d’accidents de treball i malalties professionals que assumeixi la protecció de les contingències professionals, que haurà d’elaborar i tramitar el comunicat de malaltia professional.

Aquest comunicat només es pot fer a través de l’aplicació informàtica CEPROSS (Comunicación de enfermedades profesionales, Seguridad Social) a la qual es pot accedir, mitjançant l’oportuna acreditació, a través de l’Oficina de la Seguretat Social (www.seg-social.es).

La Llei General de la Seguretat Social, en l’article 116, defineix la malaltia professional com la que contreu el treballador o la treballadora com a conseqüència del treball que executa per compte d’altri, en les activitats que s’especifiquen en el quadre aprovat i que estigui provocada per l’acció dels elements o substàncies que s’indiquen al quadre per a cada malaltia (article 116 del Reial decret legislatiu 1/1994).

Al novembre del 2006 es va publicar el quadre vigent de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social que recull i codifica totes les malalties professionals i els corresponents agents causals. Així mateix reconeix un llistat de malalties que el seu origen professional se sospita i es podrien incloure al llistat definitiu en un futur (annex 1 del Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre).

La qualificació de les malalties com a professionals correspon a l’entitat gestora respectiva (INSS, ISM) sense perjudici de que puguin ser tramitades com a tals per part de la mútua que hagi assumit la cobertura de les contingències professionals.

S’estableix l’obligació de comunicar les malalties professionals a la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social. Aquesta obligació recau en l’entitat gestora o en la mútua d’accidents de treball i malalties professionals que assumeixi la protecció de les contingències professionals, que haurà d’elaborar i tramitar el comunicat de malaltia professional.

Aquest comunicat només es pot fer a través de l’aplicació informàtica CEPROSS (Comunicación de enfermedades profesionales, Seguridad Social) a la qual es pot accedir, mitjançant l’oportuna acreditació, a través de l’Oficina de la Seguretat Social (www.seg-social.es).

La gestió i el control dels processos per a incapacitat temporal (IT) (baixes) pel que fa a la tramitació del procediment administratiu de determinació de contingències (comunes o laborals) a partir del comunicat mèdic de baixa es podrà iniciar:

  1. D’ofici, per pròpia iniciativa de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) o a petició de la Inspecció de Treball de Catalunya (ITC), del Servei Públic de Salut (SPS) o de l’Institut Social de la Marina (ISM).
  2. A instància del treballador o del seu representant legal.
  3. A instància de les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social (MCSS).


En el supòsit que el metge d’atenció primària consideri que una patologia per la que s’inicia una incapacitat per contingència comuna pot tenir origen laboral, pot informar al pacient que s’adreci directament a INSS o a la mútua o enviar-lo a la Unitat de Salut Laboral (USL) del Sistema Sanitari Públic Català:

  • A l’INSS: directament en els casos que no existeixi comunicat d’accident de treball o període d’IT anterior per contingència professional i en els que prevalguin causes jurídiques sobre les mèdiques (accidents de treball in itinere/missió, Infart de miocardi, accident vascular cerebral, etc…).
  • A la USL o MCSS en els altres supòsits i el metge d’atenció primària (AT) haurà de complimentar un “Imprès de comunicació i derivació de sospites de patologia laboral”. Si malgrat la resposta rebuda persisteix la sospita d’un origen laboral de la IT, el Metge d’AP ha de derivar el treballador/a a l’INSS amb la documentació corresponent per tal que la persona interessada sol·liciti l’inici del procediment de determinació de contingència.

El metge d’AP del Sistema Sanitari Públic Català del Departament de Salut únicament pot demanar la determinació de contingència d’ofici a la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques en els casos en que existeixi un procés anterior derivat de contingència professional i no està d’acord amb la resposta de la mútua.

INFORME DE LA INVESTIGACIÓ DEL ACCIDENT

– Dades del accidentat: nom, cognoms, departament o secció, edat, antiguitat a l’empresa i en el lloc de treball.

– Dades del accident: tipus d’accident (acc. Amb baixa, sense baixa, sense lesions, incident) descripció del succés, agent causant, lloc ( centre de treball, desplaçament, in itinere,  in missione) data, hora, hora de treball, avaluació del risc ( probabilitat de repetició, temps d’exposició i conseqüències) .

– Dades de la lesió: grau ( lleu, greu, molt greu, mort ) naturalesa de la lesió, part del cos lesionada.

– Causes  del accident : causes immediates ( actes i condicions insegurs ) i causes bàsiques ( motius que donen lloc a actes i condicions insegurs: factors personals i de treball)

–  Accions correctores proposades : descripció,  responsable, valoració econòmica i data de realització.

– Annexos, fotografies, plànols, esquemes, aspectes legals, infringits, etc…                                                                                                                          

Reclamacions respecte a l’atenció de les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social

Quan l’alteració de la salut que presenta un treballador/a és la derivada d’una malaltia professional o d’un accident de treball i aquest està disconforme amb l’atenció que ha rebut per part de la MCSS pot plantejar les seva reclamació al web de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Aquest organisme a través de la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, ha creat un accés virtual de reclamacions d’accés públic per gestionar les queixes de treballadors i treballadores sobre la gestió de les mútues.

ccooprimarialleida@ccoo.cat  

695 357 759  / 973 26 36 66 / 973 28 12 59

Delegada de Salut Laboral CCOO Primària Lleida  /  Francisca Frias Piñas

Responsable de Salut Laboral CCOO Lleida  /  Laia Cuadrat

 

Comentaris tancats a SALUT LABORAL:
%d bloggers like this: