Mig centenar d’organitzacions professionals, socials i sindicals s’uneixen en defensa de l’atenció primària i exigeixen presencialitat per fer front a les desigualtats

Aquestes organitzacions defensen que l’atenció primària no ha d’incrementar les desigualtats sociosanitàries, sinó, per contra, facilitar l’accés dels pacients, posant a la seva disposició el professional que més s’adeqüi al seu problema de salut i amb la forma de contacte més ràpida i resolutiva. Algunes administracions han aprofitat la manera d’afrontar la pandèmia per organitzar la demanda amb menys activitat presencial i més activitat telemàtica: telèfon, telemedicina, correu electrònic, etc.

De no gestionar-se adequadament el canvi, les conseqüències podrien ser nefastes per a la població més pobra, de més edat i la més necessitada, perquè és la menys “digitalitzada”, així com per a l’atenció dels processos aguts sobrevinguts (càncer, per exemple). L’actual model assistencial imposat per la pandèmia ha entorpit la visibilitat d’aquestes patologies que augmenten en clau de desigualtat: la població més pobra és la més perjudicada.

Entre les mesures que proposen aquestes organitzacions destaquen les següents:

1. Recuperar el que s’ha retallat en els últims anys, incrementant el pressupost (fins al 25 % del total), així com invertir de manera clara en el capítol 1 (recursos humans) i oferir ocupació pública estable i de qualitat, estabilitzant les plantilles mitjançant la convocatòria d’ofertes d’ocupació pública (OPE) amb la suficient periodicitat.

2. Eliminar les traves d’accés a proves diagnòstiques i terapèutiques i incorporar una cartera de serveis òptima i homogènia a totes les comunitats autònomes, de manera que l’atenció primària tingui accés a un catàleg complet de proves diagnòstiques en les mateixes condicions que la resta de les especialitats.

3. Garantir uns centres de salut oberts, accessibles, pròxims a tota la població i sense llistes d’espera.

4. Donar prioritat a les consultes presencials. Les consultes telefòniques i telemàtiques han de tenir un paper no discriminatori per a persones grans o amb dificultats per manejar les noves tecnologies.

5. Incrementar significativament, a més de metges de família i pediatres la infermeria comunitària i incorporar nous  professionals als equips, ara només accessibles per derivació externa, i amb importants demores, la qual cosa ocasiona fugides de pacients cosa que afavoreix la sanitat privada. Hem de fomentar un model format per equips multiprofessionals amb integració real i orientació comunitària.

6.Adequar les plantilles als centres de salut, dimensionant-les no sols sobre la base del nombre de targetes sanitàries i grau de dispersió. També s’ha d’incorporar  els nous professionals a la plantilla de manera estable.

7. Incrementar el personal de les unitats administratives, formant-lo i capacitant-lo en la resolució de temes sanitaris. Aquest tipus de mesures permetran desenvolupar un model organitzatiu multidisciplinari real a l’atenció primària i portar al màxim nivell de competència cada perfil professional d’acord amb els principis de subsidiarietat. Per a això, cal modificar la legislació actual i així reorganitzar les competències de cadascun dels actors (medicina, infermeria, personal d’admissió), conforme a principis cost-efectius.

8. Desenvolupar l’orientació comunitària en els centres de salut. L’orientació cap a la medicalització de la societat i la configuració actual dels equips comporta que l’atenció primària a vegades estigui mancada de la capacitat per desenvolupar determinats rols. Es fa necessari treballar amb els agents socials (associacions veïnals, ajuntaments, etc.) i aprendre a col·laborar amb ells en xarxa per, per exemple, millorar l’atenció sociosanitària a persones grans i altres grups vulnerables.

9. Millorar la relació amb l’àmbit hospitalari, potenciar els processos assistencials com a base de l’atenció de salut, coordinats des de l’atenció primària, incrementant la seva capacitat resolutiva.

10. Transformar les àrees de salut perquè es converteixin en l’espai per a la integració de totes les actuacions i activitats de salut. La població assignada a un centre de salut ha de fer-se sobre la base d’una distribució territorial en zones bàsiques de salut, la qual cosa garanteix l’equitat i afavoreix la incorporació i integració d’altres valors: comunitaris, culturals, educatius… I és que la proximitat a les persones possibilita el treball amb la comunitat.

11. Garantir la participació i l’apoderament dels ciutadans per a la promoció de salut i la millora dels serveis sanitaris.

12. S’ha de dotar l’atenció primària dels recursos necessaris i suficients per realitzar activitats formatives, docents i de recerca per aconseguir nivells d’excel·lència.

Veure Manifest

CCOO sol·licita rebaixar l’edat de jubilació als 60 anys per al personal del sector sanitari i sociosanitari

La FSS-CCOO, primer sindicat en la sanitat pública i privada, així com en el sector de la dependència, i que ostenta la condició de sindicat més representatiu a nivell estatal, sol·licita -conforme al Art.10 del RD 1698/2011- en un escrit dirigit a la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, que s’iniciï el procediment d’establiment de coeficients reductors per a rebaixar l’edat de jubilació i establir una edat de 60 anys per a l’accés a la pensió als treballadors i treballadores enquadrats en els epígrafs 86, 87 i 88 d’activitats sanitàries, assistència en establiments residencials i activitats de serveis socials sense allotjament.

L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) publica un informe sobre els riscos actuals i emergents en matèria de seguretat i salut en el treball (SST) en el sector sanitari europeu i revela, entre altres, les següents conclusions:

· Els treballadors de l’assistència sanitària i social tenen la quarta taxa més alta de problemes greus de salut relacionats amb el treball.

· L’exposició a riscos biològics o químics més prevalent és la que es dóna en el sector de l’assistència sanitària.

· Les dones del sector de la Sanitat i els Serveis Socials tenen més probabilitats de sofrir almenys un accident o de patir una malaltia professional que les treballadores d’altres sectors.

· Espanya és el segon país europeu on els sanitaris sofreixen més accidents laborals. Es produeixen més de 2.500 accidents a l’any per cada 100.000 empleats sanitaris.

A Espanya, aquestes estadístiques coincideixen amb les publicades pel Ministeri de Treball en el seu “Estudi comparatiu de llocs de treball amb treball per torns’ de 2018. Així, els i les professionals de torns de nit tenen pitjor salut física que els no exposats a treball per torns o de torns rotatoris. Els i les treballadores de torns nocturns tenen pitjor salut física i mental que la mitjana de la població general, més alteracions de l’apetit i trastorns digestius, etc; i aquells amb torns rotatoris tenen pitjor salut mental que la mitjana de la població general espanyola, més dolors en extremitats, menys temps per a dormir entre torns successius…

El personal del sector sanitari, amb les guàrdies, treballen en 30 anys l’equivalent a més de 40 anys d’altres categories, i això, per a CCOO, s’ha de tenir en compte a l’hora de la jubilació. Mereix un tractament especial, aplicant un factor de correcció en els anys cotitzats, com en altres professions amb penúria, perillositat, responsabilitat i exigències similars.

És més, l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, en el seu Butlletí de prevenció de riscos laborals exposa que les i els Diplomats en Infermeria i TCAI són els dos col·lectius del sector sanitari que integren un major nombre de treballadors i treballadores i que ostenten, al seu torn, l’índex més elevat d’accidents i malalties professionals, com ara el contagi de malalties, més o menys perilloses, com la tuberculosi, l’hepatitis B i C o la SIDA, i actualment el Covid-19; les lesions musculoesquelètiques i les patologies d’origen psicosocial (ansietat, depressió, alteracions digestives, trastorns del somni, etc.) impulsades per situacions d’estrès o de burnout (incapacitat de suportar l’elevada demanda emocional associada al treball).

Contagis per COVID

El personal del sector sanitari continua absorbint una gran part dels contagis Covid-19 detectats a Espanya. Fins al 26 d’agost de 2021, s’han notificat 145.463 casos confirmats en personal sanitari (utilitzant la informació agregada fins al dia 10 de maig i la informació individualitzada des del dia 11 de maig). I si es reflecteixen les dades recollides segons la nova estratègia de vigilància, des de l’11 de maig de 2020 superen actualment la barrera dels 95.000 casos totals. Una gran quantitat d’aquestes i aquests professionals que han estat infectats sofreixen de Covid- Persistent.

Per tot això i molt més, la FSS-CCOO sol·licita que s’iniciï el procediment d’estudi per a l’establiment de coeficients reductors per a rebaixar l’edat de jubilació en les activitats sanitàries i sociosanitàries.

El Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social estableix, en el seu article 206.1 que:

“L’edat mínima d’accés a la pensió de jubilació a què es refereix l’article 205.1.a) podrà ser rebaixada per reial decret, a proposta del titular del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, en aquells grups o activitats professionals els treballs de les quals siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa o insalubre i acusin elevats índexs de morbiditat o mortalitat, sempre que els treballadors afectats acreditin en la respectiva professió o treball el mínim d’activitat que s’estableixi”.

Veure la Carta dirigida Dirección General de Ordenación de la Seguridad Social.pdf

Oferta d’estiu, cursos formació

Des de la Federació de Sanitat de CCOO, seguim amb el propòsit de procurar tenir la millor oferta formativa en tot moment per a totes i tots vosaltres, per tant, una vegada acabada la campanya del curs gratuït, posem en marxa la dels cursos d’estiu. Del 5 de juliol al 15 d’agost podeu inscriure-us als cursos de BAC Formación al fantàstic preu de 22 €, exceptuant els cursos Premium d’idiomes i els que, evidentment, tinguin un valor inferior als 22 €. Podeu consultar el CATÀLEG CURSOS BAC on podreu triar els cursos que més us interessin. INSTRUCCIONS PER A LA INSCRIPCIÓ: 1. Ompliu la fitxa amb totes les dades, a ser possible amb l’ordinador (la fitxa adjuntada és editable), si no fos possible, amb lletres majúscules i amb la màxima claredat. Heu de tenir present que ens trobem amb massa problemes de forma molt habitualment pel tema de la lletra, sobretot, al nom i cognoms i al correu electrònic, ja que són dades imprescindibles per enviar-vos les claus dels cursos. Teniu la fitxa en dos formats editables (word i pdf) perquè ens envieu la que us vagi millor (només una).

Fitxa d’inscripció Full de matrícula OFERTA CCOO Sanitat DEF (1).pdf  Full de matrícula OFERTA Estiu CCOO Sanitat DEF.docx 2. Envieu la fitxa al correu formacio.sanitat@ccoo.cat adjuntant-hi també una còpia del DNI (dues cares) i el comprovant de pagament dels cursos. Si us plau, no envieu cap correu en el qual falti alguna de les tres coses. NO es cursarà la inscripció.  3. Els cursos no començaran abans de finals de setembre o a l’octubre i si voleu alguna edició en concret ho haureu de fer constar a la fitxa, a l’espai habilitat per a això. En cas de no posar cap edició en concret serà la mateixa BAC qui us inscrigui a la primera edició on hi hagi places per al curs escollit.

14 de juliol, Dia Internacional de les TCAI

Amb motiu del Dia Internacional de les TCAI (tècniques i tècnics en cures auxiliars d’infermeria), des de CCOO volem reivindicar, una vegada més, el reconeixement de les tasques que desenvolupem les TCAI com a membres de l’equip d’infermeria on aportem els nostres coneixements sempre vetllant per al benestar i la seguretat dels pacients.

Fa temps que la lluita d’aquest col·lectiu es concentra a aconseguir que les nostres reivindicacions siguin escoltades, sobretot en allò que es refereix a la requalificació professional i a l’actualització de les funcions, que tot i les mobilitzacions i els avenços, en l’actualitat, es troben en un punt mort.

Les TCAI demanem que el Govern escolti les nostres propostes, que faci una actualització d’acord amb la realitat, que modifiqui els estudis reglats de la categoria i que faci un pas endavant i col·loqui al lloc que correspon les tècniques i tècnics en cures auxiliar d’infermeria. Durant els últims temps, difícils per a tots els col·lectius que formen part de la sanitat, les TCAI hem demostrat el nostre compromís amb la societat, la nostra entrega, i hem estat presents en les campanyes per combatre la pandèmia de la COVID-19. Aquest període ens ha mostrat una dura realitat on ens hem enfrontat amb nous reptes i oportunitats per tal demostrar la nostra vàlua.

Reivindiquem la nostra professió, que es basa en l’atenció directa al pacient, perquè som la mà que dona suport i confiança en el moment de pal·liar el dolor i les pors que se senten davant la malaltia i, de vegades, la mort.

Des de CCOO volem mostrar aquest reconeixement i agraïment, i esperem que es vegi reflectit en un canvi de nivell i en l’apoderament de tot el col·lectiu i a tots els llocs de treball on les TCAI prestem els serveis donant el millor de nosaltres.

Grup TCAI de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya

Veure  Cartell 14 de Juliol Dia internacionalde la TCAI.pdf

CCOO, juntament amb UGT i CSIF, signa un nou acord per estabilitzar l’ocupació en el sector públic, per compensar l’abús i per evitar el frau en la contractació

Aquest acord és només per a personal laboral de la Generalitat i no afecta a personal de estatutari de l’ICS, però ens aporta més eines per a lluitar contra la temporalitat a les Administracions Públiques.

Tots els llocs de treball estructurals sortiran a oposicions abans de 2024.

Les persones que no passin les oposicions cobraran una  indemnització

CCOO, CSIF i UGT, els tres sindicats legitimats per negociar les condicions laborals de les treballadores i treballadors de les administracions públiques de tot l’Estat, hem arribat a un  acord en matèria de temporalitat a les Administracions Públiques.

Contingut de l’acord en matèria de temporalitat:

1- Totes les places estructurals de totes les administracions públiques ocupades durant tres anys abans del 31 de desembre de 2020, hauran de sortir a oferta pública i tot el procés haurà d’estar finalitzat abans del 31 de desembre de 2024. Es podran comptabilitzar com a vacants totes les jubilacions que es produeixin, per sortir a oferta pública el mateix any o el següent.

2- S’hi accedirà per concurs-oposició amb la màxima valoració possible de la fase de concurs, un 40% i valorant sobretot l’experiència en el cos, categoria, escala o equivalent. Per garantir la seguretat jurídica dels processos d’estabilització, aquestes condicions queden escrites per primera vegada en un text normatiu.

3- La no superació del procés selectiu, donarà lloc a una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un topall de 12 mensualitats. S’estén així per a tothom la darrera sentència del Suprem sense necessitat de tràmits jurídics. Aquest fet, únic a tot Europa, ens ajudarà a que les Administracions Públiques tinguin interès en negociar amb la representació sindical les proves, per tal de minimitzar les indemnitzacions. A més, se li pot fer un nou nomenament a la persona per la seva inclusió en borsa d’interinitat.

4- Les persones que no aprovin, es “podran” inclure en borses d’interinatge específiques o existents, després d’arribar a la nota que la convocatòria consideri suficient.

5- Les Administracions Públiques han de posar en marxa els seus processos selectius. CCOO treballarem en totes les meses per agilitzar les convocatòries, les indemnitzacions i les altres mesures.

6- Es defineixen normativament les causes que justifiquen la contractació temporal en les Administracions Púbiques. S’exigeix explícitament que els processos de selecció es basin en els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, incloent també el principi de celeritat. Evitarem així alguns processos selectius basats en l’amiguisme o la lleialtat política, que no són majoritaris però que tant de mal han fet a la Funció Pública.

7- El personal temporal, tant interí com laboral, disposarà dels mateixos drets que l’indefinit. És una lluita sindical de molts anys, finalment aconseguida.

8- L’incompliment del temps màxim per ser personal temporal comportarà responsabilitats a les administracions i indemnització per a la persona treballadora afectada. Tot i que no queda totalment especificada la responsabilitat de l’Administració, canvia el sentit inicial de les negociacions, on només sortia perjudicada la treballadora temporal. Tot i així, serà a partir d’aquest acord.

9- La implementació en l’àmbit sanitari comporta fer modificacions l’Estatut Marc del Personal Estatutari.

10- La implementació en l’àmbit educatiu comporta l’obligatorietat de negociar finalment un  Estatut Docent tant per l’àmbit universitari com no universitari.

11- Compromís del Ministeri de  negociar el desenvolupament de l’EBEP i altres millores al setembre, centrant-nos ara en el procés d’estabilització.

12- Es crea una comissió de seguiment de l’Acord per garantir el seu compliment.

Fonts: Federació de Sanitat CCOO