Aquestes organitzacions defensen que l’atenció primària no ha d’incrementar les desigualtats sociosanitàries, sinó, per contra, facilitar l’accés dels pacients, posant a la seva disposició el professional que més s’adeqüi al seu problema de salut i amb la forma de contacte més ràpida i resolutiva. Algunes administracions han aprofitat la manera d’afrontar la pandèmia per organitzar la demanda amb menys activitat presencial i més activitat telemàtica: telèfon, telemedicina, correu electrònic, etc.
De no gestionar-se adequadament el canvi, les conseqüències podrien ser nefastes per a la població més pobra, de més edat i la més necessitada, perquè és la menys “digitalitzada”, així com per a l’atenció dels processos aguts sobrevinguts (càncer, per exemple). L’actual model assistencial imposat per la pandèmia ha entorpit la visibilitat d’aquestes patologies que augmenten en clau de desigualtat: la població més pobra és la més perjudicada.
Entre les mesures que proposen aquestes organitzacions destaquen les següents:
1. Recuperar el que s’ha retallat en els últims anys, incrementant el pressupost (fins al 25 % del total), així com invertir de manera clara en el capítol 1 (recursos humans) i oferir ocupació pública estable i de qualitat, estabilitzant les plantilles mitjançant la convocatòria d’ofertes d’ocupació pública (OPE) amb la suficient periodicitat.
2. Eliminar les traves d’accés a proves diagnòstiques i terapèutiques i incorporar una cartera de serveis òptima i homogènia a totes les comunitats autònomes, de manera que l’atenció primària tingui accés a un catàleg complet de proves diagnòstiques en les mateixes condicions que la resta de les especialitats.
3. Garantir uns centres de salut oberts, accessibles, pròxims a tota la població i sense llistes d’espera.
4. Donar prioritat a les consultes presencials. Les consultes telefòniques i telemàtiques han de tenir un paper no discriminatori per a persones grans o amb dificultats per manejar les noves tecnologies.
5. Incrementar significativament, a més de metges de família i pediatres la infermeria comunitària i incorporar nous professionals als equips, ara només accessibles per derivació externa, i amb importants demores, la qual cosa ocasiona fugides de pacients cosa que afavoreix la sanitat privada. Hem de fomentar un model format per equips multiprofessionals amb integració real i orientació comunitària.
6.Adequar les plantilles als centres de salut, dimensionant-les no sols sobre la base del nombre de targetes sanitàries i grau de dispersió. També s’ha d’incorporar els nous professionals a la plantilla de manera estable.
7. Incrementar el personal de les unitats administratives, formant-lo i capacitant-lo en la resolució de temes sanitaris. Aquest tipus de mesures permetran desenvolupar un model organitzatiu multidisciplinari real a l’atenció primària i portar al màxim nivell de competència cada perfil professional d’acord amb els principis de subsidiarietat. Per a això, cal modificar la legislació actual i així reorganitzar les competències de cadascun dels actors (medicina, infermeria, personal d’admissió), conforme a principis cost-efectius.
8. Desenvolupar l’orientació comunitària en els centres de salut. L’orientació cap a la medicalització de la societat i la configuració actual dels equips comporta que l’atenció primària a vegades estigui mancada de la capacitat per desenvolupar determinats rols. Es fa necessari treballar amb els agents socials (associacions veïnals, ajuntaments, etc.) i aprendre a col·laborar amb ells en xarxa per, per exemple, millorar l’atenció sociosanitària a persones grans i altres grups vulnerables.
9. Millorar la relació amb l’àmbit hospitalari, potenciar els processos assistencials com a base de l’atenció de salut, coordinats des de l’atenció primària, incrementant la seva capacitat resolutiva.
10. Transformar les àrees de salut perquè es converteixin en l’espai per a la integració de totes les actuacions i activitats de salut. La població assignada a un centre de salut ha de fer-se sobre la base d’una distribució territorial en zones bàsiques de salut, la qual cosa garanteix l’equitat i afavoreix la incorporació i integració d’altres valors: comunitaris, culturals, educatius… I és que la proximitat a les persones possibilita el treball amb la comunitat.
11. Garantir la participació i l’apoderament dels ciutadans per a la promoció de salut i la millora dels serveis sanitaris.
12. S’ha de dotar l’atenció primària dels recursos necessaris i suficients per realitzar activitats formatives, docents i de recerca per aconseguir nivells d’excel·lència.
Veure Manifest
CCOO ICS Primària Lleida 