MODIFICACIÓ A LA GESTIÓ DE LA IT

CCOO PRIMÀRIA LLEIDA INFORMA

SAPS QUE EL GOVERN PLANTEJA UNA REFORMA DE LA INCAPACITAT TEMPORAL (BAIXES MÈDIQUES)?

El projecte de RD d’ IT que presenta el govern suposa un nou atac contra els drets laborals i socials dels treballadors/es, una reforma ideológica, basada en criteris merament econòmics, que atempten contra la salut dels ciutadans/es, i d’una eficàcia nul·la, ja que obliga a dedicar més recursos per pressionar els treballadors/es a qui es pretén que es forci l’alta tot i estar malalts/es. Per tant, és UNA REFORMA INJUSTA:

Facilita l’acomiadament a treballadors/es amb baixes mèdiques inferiors a 20 dies.
Permet el control de la IT per les mútues des del primer dia de baixa (sense que tinguin la gestió fins al dia 16è), i permet l’alta mèdica per silenci administratiu, si en el termini de 4 dies des que la Mútua presenta la proposta d’alta el metge del servei públic de salut no contesta.
Després de l’última reforma laboral, són les baixes mèdiques inferiors a 20 dies les que computen a efectes d’acomiadaments. És pràcticament impossible que, en cas de proposta d’alta mèdica indeguda per part de la Mútua, el treballador/a, pugui impedir l’alta mèdica.
Provoca indefensió jurídica del treballador/a i atempta contra el dret a l’assistència sanitària.
Al treballador/a no se li concedeix la qualitat de part interessada, tal com regula la normativa de rang superior a aquest projecte de RD d’ IT. Així AL TREBALLADOR/A SE LI ELIMINEN ELS SEGÜENTS DRETS:

 No sap que es fa proposta d’alta mèdica per la Mútua i per tant no pot recórrer (només té notícia quan se li comunica l’alta mèdica per la Mútua).
 No rep cap documentació fins que se li notifica l’alta mèdica.
 No pot fer cap reclamació des que es fa la proposta d’alta per la Mútua fins que rep l’alta mèdica.
 Essent les Mútues entitats privades, es converteixen en jutge i part al dir (mitjançant el silenci administratiu) quan correspon l’alta mèdica.
 Si el treballador/a va a la via judicial s’estaria vulnerant el dret constitucional a una tutela judicial efectiva i patiria indefensió, ja que un acte presumpte (per silenci administratiu) que determina l’alta mèdica serà una prova contra la qual el treballador/a haurà de demostrar que no és correcta, inversió de la càrrega de la prova, a més de la possible aplicació de taxes judicials.

INEFICAÇ I INNECESSÀRIA
Els metges del sistema públic de salut són els únics responsables legals i es qüestiona la seva professionalitat.
S’augmenta sense justificació la burocràcia en la tramitació del procés en detriment del temps que es presta a l’assistència sanitària.

No es respecta el criteri clínic dels metges del Servei Públic de Salut, ja que davant la manca de recursos i mitjans derivats de les retallades en sanitat, si no contesta en 4 dies des que la Mútua presenta la proposta d’alta, es concedeix la mateixa per silenci administratiu. Per tant, el metge del Servei Públic de Salut es converteix en responsable de l’alta mèdica (per no respondre en termini) sense ser el causant (en cas de silenci administratiu).
No s’estableix cap control per part de la Seguretat Social sobre les actuacions de les mútues, i a més no regula què fer davant possibles incompliments de les mútues ni quines són les seves responsabilitats.
Atempta contra el dret a la confidencialitat i a la protecció de les dades mèdiques i personals del treballador/a.
Les mútues poden accedir a la història clínica del treballador/a al servei públic de salut, sense demanar-li consentiment exprés, i sense que aquest s’assabenti, sobretot tenint en compte que les mútues són associacions d’empresaris, per tant, privades, i els seus metges no formen part del Sistema Nacional de Salut.
Suposa una invasió competencial en relació a les CCAA.
Fins ara la llei estatal regulava el que havia de fer en els processos d’ IT, i les CCAA determinaven com fer-ho. Aquest projecte de RD trenca aquest esquema, i les CCAA ja no poden determinar com realitzar i executen les normes jurídiques.
En altres paraules, el sistema sanitari públic de les CCAA és merament subsidiari de l’Estat, la qual cosa suposa una recentralització no contemplada a la Constitució. Així, a Catalunya, que va ser la primera comunitat autònoma que va rebre el traspàs de les competències en sanitat, deixa sense paper ni contingut les funcions d’òrgans com l’ICAMS i dels metges del Servei Públic de Salut pel que fa a l’alta mèdica.
Un exemple, en l’any 2012, a Catalunya el percentatge de propostes d’altes acceptades va ser del 59’08% i a Navarra del 58’04%; a la resta de CCAA el percentatge varia entre el 71% i el 89%. Mentre que a Catalunya el termini de resposta en dies és de 6’57, a la resta de CCAA el nombre varia entre 7 i 15 dies.
No serveix per reduir l’absentisme.
En aquests moments en què hi ha una reducció significativa de l’absentisme associat a un increment del “presentisme”, entès com l’anar al lloc de treball tot i estar malalt, amb el risc d’errors, contagis i/o accidents laborals, no té sentit una norma que fa prevaler una reducció de les baixes mèdiques en lloc de garantir una protecció eficaç de la salut i de l’assistència sanitària als treballadors/es.